dissabte, 17 de maig del 2025

ESGLÉSIA DE VENTOLRA. ADVOCADA A SANT PERE MÀRTIR, ABANS SANT MARTÍ. NAVÈS. EL SOLSONÈS

 

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

 

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l’església de Sant Pere de Ventolra, de la que en diu l’enciclopèdia; edifici d’una nau, de planta rectangular, coberta amb una volta de canó, pràcticament esfondrada, de la qual solament resta una petita mostra vers el frontis, la qual permet afirmar que era apuntada. L’absis semicircular, orientat a llevant, també és cobert amb el mateix tipus de volta.

 


A l’interior, arrebossat parcialment, l’absis s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal apuntat, molt malmès.



L’edifici presenta diferents tipus de parament. A l’interior, la part inferior dels murs de la nau és constituïda per uns blocs escairats a cops de maceta, els quals segueixen filada, mentre que la resta són blocs treballats a punta.

 

Al mur de ponent hom hi pot veure un parell de filades d’opus spicatum.

 

A l’interior, el frontis ha estat treballat a cops de maceta i, a l’indret de les filades en espina de peix de l’interior, hi ha una filada de pedres inclinades.

 

A migjorn hi ha oberta una porta amb arc de mig punt a l’exterior i escarser a l’interior, tots dos adovellats. El primer només conserva el salmer i la que li segueix a la banda de ponent, mentre que a l’interior hi ha totes les dovelles que formen l’arc. En aquest mateix mur, prop de la porta, hi ha un contrafort inclinat.

 

L’absis té dues finestres, una de central, de doble esqueixada i amb un arc de mig punt adovellat, fet amb unes dovelles molt tosques a l’exterior i amb sortida rectangular a l’interior, i una altra, oberta a una altura inferior, d’una esqueixada amb sortida rectangular a l’interior i no visible a l’exterior.

 

Del frontis, on hi ha una gran llinda de pedra formant part del seu parament, arrenca un mur el qual continua al llarg de tot el mur de migjorn de la nau i acaba a l’absis, tancant al seu interior el cementiri.

 

L’absis conserva una part de la seva coberta cònica de lloses.

 

L’edifici presenta diverses fases constructives poc aclarides, de les quals la darrera, que li dona la seva factura actual, cal situar-la dins el segle XII, en les seves formes rurals poc elaborades.  Ens agraarà tenir noticia de la reconstrucció/reforma, del seu promotor i del seu autor a l'email castellardiari@gmail.com 


Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com


https://www.monestirs.cat/monst/solso/cso08vent.htm


Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46285


Ens dol assabentar-vos que gentussa com el TRUMP i els seus correligionaris arreu del món, continuen sembrant ODI


Tingueu la capacitat mental de discernir entre GOVERNS  & PARTITS i persones, o sia, entre els EEUU i els nord-americans,...,   i no us alegreu de les desgràcies que pateixen les persones.


  Que Sant Pere  elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.

divendres, 16 de maig del 2025

SANT PERE DE MURINYOLS O DELS EMPALOUS. MASOTERES. LA SEGARRA

 

En un tossal al sud-oest de Torà s’alça la petita capella de Sant Pere de Murinyols, dita també dels Empalous pel fet d’estar situada en la partida de Palous (o Empalous).



Un arc interior de l’església porta la data de 1615, si bé es té notícia de l’existència de l’església des del 1429, en què apareix documentat el “comellar de Sant Pere”.



Segons la tradició on hi ha la capella hi havia un murinyol, una torre petita de guaita del temps de la reconquesta.

La capella gaudeix d'una reconeguda devoció popular a Palouet i a Torà, i, cada any, per la festa de la Invenció de la Santa Creu, el 3 de Maig, s'hi celebra la Missa i benedicció del terme.

Torà s’afegia a la comarca del Solsonès el 21 de març de 2023, la devoció a l’apòstol sant Pere, es continua mantenint.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/04/goigs-sant-pere-apostol-ermita-de-sant.html

https://visit.viladetora.net/es/place/602/capilla-sant-pere-de-murinyols

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26336

Que l'apòstol sant Pere  , elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies 

 

dijous, 15 de maig del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT QUINTÍ DEL MAS HOMÒNIM. ARDÒVOL. PRULLANS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

L'església de Sant  Quintí d’Ardòvol – de fet les runes que en resten . estan  situada al sud del mas Sant Quintí, sota les cases de la Bastida.

 El mas s'ha abandonat i només s'utilitza com a paller i estable.

La capella del mas, situada a un centenar de metres més cap al sud, era de planta rectangular i de reduïdes dimensions, amb una cambra adjacent al costat est.

El sostre està esfondrat.



L'edifici podria haver estat cobert per embigat i llosat o teulada a doble vessant. Un arc triomfal, de perfil semicircular ultrapassat amb els brancals avançats amb relació al punt d'arrencada de l'arc, connecta la nau amb l'absis. Aquest conservava dues finestres d'esqueixada simple a les parets de llevant (avui desapareguda) i meridional (molt malmesa, i invisible per la vegetació). El mur de ponent de la nau conserva una altra finestra d'esqueixada simple. L'estat dels murs és força bo. L'aparell és irregular i lligat amb fang.



Tots aquests elements han fet que aquesta església s'enquadri en el moment pre-romànic , segons Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947 , essent l'únic exemplar de la comarca que es pot datar en aquest moment.



https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=450

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/08/goigs-al-martir-sant-quinti-ardovol.html

La població catalana va concentrar-se, bàsicament, fins a començaments del segle XI, als Pirineus i Pre-Pirineus, ja que aquestes serralades constituïen un dels pocs refugis segurs davant les amenaces musulmanes.

Les valls pirinenques van ser densament poblades, a la vegada que eren artigades i conreades el màxim de terres disponibles. Els cereals, la vinya i la ramaderia van ser la base de l’alimentació de la població, com també els fruits que es trobaven al bosc (bolets, gerds, maduixes, glans, avellanes).

https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/2010/07/21/la-poblacio-catalana-i-les-activitats-economiques-durant-els-segles-viii-ix-i-x/

Algú però, ens haurà d’explicar com menys  250.000 persones aconseguien crear un patrimoni tant important, i com avui, amb quasi 8.500.000 no hi ha recursos  per a mantenir-lo.  Que no existien “ les menjadores públiques” ja ho sabem

Que  sant Quintí,  la Marededéu i  tot l’estol celestial elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.


dimecres, 14 de maig del 2025

SANT ANDREU DEL PUJOL MELÓS. NAVÈS. EL SOLSONÈS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-pujol-melos-naves

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17400

L’església original  de Sant Andreu del Pujol Melós ,  devia ésser del tipus corrent en l’arquitectura del segle X, és a dir, d’una nau, amb absis trapezoidal, la qual segurament es devia obrir per mitjà d’un arc triomfal.

 La nova nau, segons Xavier Sitjes Molins  [   https://cebages.org/xavier-sitjes-molins/   ] , devia seguir els fonaments de l’original.


Eduard Junyent i Subirà (Vich, 18 de septiembre de 1901-20 de noviembre de 1978) era del parer que el regruixit exterior de l’absis és encara posterior a la nau, opinió certament discutible i que, d’acord amb Xavier Barral i Altet (Barcelona, enero de 1947) , posa en evidència la necessitat d’una exploració profunda de les seves estructures i subsòl, per aclarir els interrogants que aquest edifici presenta

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Navès  s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Que l'apòstol Sant Andreu elevi a l'Altíssim la pregària del poble catala per assolir la seva llibertat nacional. 

dimarts, 13 de maig del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ARGOLELL, ADVOCADA A SANTA EUGÈNIA. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/argolell-i-arduix-alt-urgell-catalunya.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-dargolell-anserall

https://www.caminapirineus.com/ca/@@place/esglesia-santa-eugenia-argolell

La retratava A. Moras, l’any 1983

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15844





Edifici romànic d'una nau, coberta a cel ras, amb absis semicircular sobrealçat. És una construcció rústega de pedres unides amb fang. La portada és adovellada i s'obre al mur N. El campanar, de planta quadrada, és d'època més tardana. Originàriament estava decorada, a l'interior, amb unes pintures murals les restes de les quals es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Ens agradarà, si existeixen,.  rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Hem demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista d’autors - ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Em deixaven un comentari; l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d,

Agrairem infinitament  la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica  de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric.

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) deia ; El mot URGOL era ja adjectiu 'insigne, excel·lent'; i URGÒLI (d'on el nostre orgull > , cast, orgullo) n'era l'abstracte amb el significat d’excel·lència

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3676

Argolell al segle XIX havia format municipi independent i comprenia a més el poble d'Arduix

El terme de les Valls de Valira és  segon més gran en extensió 171,3 km² , de tota la comarca, s’assolia el sostre demogràfic la cens de 1857 amb 2190 ànimes, i es tancava l’exercici 2024 amb 810 habitants de dret.

El mestre Enric Sànchez-Cid

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/03/ermita-del-feners-i-mare-de-deu.html

Havia aconseguit  retratar  la imatge de la Mare de Déu, i  explica que el topònim fener, fa referència a un terreny on l’aigua aflora sense veure’s un punt concret per on ho faci, el diccionari català valència balear,  defensa que  etimològicament  deriva del llatí *fenarĭu, ‘lloc poblat de fenàs’.

 


Ens agradarà, si existeixen,.  rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

 Que la Marededéu i Santa Eugènia elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dilluns, 12 de maig del 2025

ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE TOLTENY. SERRA DE BUSA. NAVÈS. SOLSONÈS

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931) retratava abans de 1930,       Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria, a la serra de Busa, al terme de Navès, a la comarca del Solsonès.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/36223

Navès assolia el seu sostre demogràfic  al cens de 1857 amb 1.766 ànimes,  l’any 2006 consten 262 habitants de dret, i es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret. La davallada demogràfica de la població no s’explica per cap catàstrofe natural i/o atòmica, es conseqüència de la pertinença al REINO DE ESPAÑA, que d’antic ha concentrat totes les seves energies en la corrupció i el desgovern.

Llegia que  Sant Iscle i Santa Victoria de Tolteny, està situada dins dels límits de la finca Casa Llobeta, a la punta meridional de la Serra de Busa.

Consta d'una nau de planta rectangular amb un absis allargat rematat exteriorment amb una forma arrodonida.

La porta d'entrada és d'arc adovellat de mig punt i se situa al mur sud. En aquest mateix mur, en la zona de l'absis, s'obre una finestra circular amb esplandit. A l'est, al centre de l'absis, s'obre una finestra d'arc de mig punt d'una esqueixada. Als peus de l'església, a l'oest, hi ha una petita finestra tapiada de doble esqueixada, i el mur està coronat per un campanar de doble espadanya de dos ulls mig ensorrat. El parament és de pedra irregular unida amb morter excepte la porta que és de grans pedres ben escairades. A la zona de l'absis es pot veure com el mur va ser sobrealçat en algun moment; el mur a la part inferior és de pedra regular ben tallada, mentre que la part superior, separada per una cornisa feta amb pedres trapezoidals, és més irregular. La teulada és a doble vessant i cobreix tota la nau i l'absis a un mateix nivell.

A l'interior la nau està coberta per una volta de canó amb llunetes amb dos arcs torals recolzats sobre pilastres llises. Un arc preabsidal de mig punt i un esglaó marquen el pas a l'absis que està cobert per una volta de canó amb llunetes, igual que la nau. Interiorment l'absis és pla, ja que un mur no deixa veure la part corbada i la finestra que són visibles des de l'exterior. Tot l'interior està arrebossat amb una capa de guix, el qual es troba molt malmès i ha caigut en molts llocs deixant al descobert la pedra. El terra està format per grans lloses de pedra. Al costat de la porta hi ha una pica d'aigua beneita.

Al costat sud de l'església hi havia un espai destinat a cementiri delimitat per un mur de pedra seca que es troba força deteriorat.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46263

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-iscle-i-santa-victoria-de-casallobeta-naves

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/7-ermita/

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Que Sant Iscle i Santa Victòria elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

diumenge, 11 de maig del 2025

ERMITA DE SANT SALVADOR DE BARRUERA. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

Per a anar-hi cal emprendre un camí, amb origen al poble de Barruera, el qual, vorer al barranc del mateix nom, s’enfila costa amunt fins a arribar a les ruïnes de l’església. El recorregut, a peu, és d’una hora i mitja aproximadament

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-barruera-la-vall-de-boi

La construcció original estava en runes, només es conservava part de l’absis i la part inferior dels murs de la nau.

Es va reconstruir pels paletes del poble mitjançant una col·lecta popular.

Actualment té una nau, capçalera amb absis semicilíndric i campanar d’espadanya.



La reconstrucció de Sant Salvador et fa sentir-te orgullós de ser català  i alhora és la mostra fefaent que NOMÉS el poble es preocupa pel Patrimoni històric.

Que Sant Salvador elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.