Llegia; Ubicat al districte de l'Eixample, el conjunt parroquial de la Puríssima Concepció es troba en l'extrem sud de l'illa de cases delimitada pels carrers Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. La parcel·la presenta forma d'ela, ja que abraça el quadrant delimitat pel passatge del Rector Oliveres a excepció del xamfrà, pertanyent a una altra finca. Per tant, l'edifici mostra dues façanes: la de l'església i rectoria, afrontada al Carrer Aragó; i la del claustre i la Capella del Santíssim, afrontada al Carrer Roger de Llúria.
La parròquia ve configurada per un conjunt d'edificis de dissemblant entitat arquitectònica i cronologia, fruit d'un llarg i curiós procés històric de construcció i ocupació de l'espai.
L'església és
l'edifici més significatiu del recinte, ja que es realitzà seguint un projecte
únic i emprant bona part dels materials de l'església gòtica de l'antic
Monestir de Jonqueres, traslladada parcialment del seu lloc d'origen (on avui
es troba la plaça Urquinaona) fins a l'actual. La façana principal, orientada
al carrer Aragó presenta un portal coronat amb arquivoltes ogivals flanquejat
per dues finestres apuntades amb traceria. Sota el coronament, a doble vessant
i decorat amb traceries, s'obre una rosassa decorada a base de cercles
tangents. Es tracta d'un edifici de la primera meitat del segle XV de nau única
amb capelles laterals entre els contraforts i capçalera poligonal. La nau
presenta sis trams de volta de creueria amb les nervadures sostingudes sobre
mènsules, donant lloc a uns murs de tancamant llisos, només interromputs per
les obertures de les capelles laterals. A la banda més occidental de l'església
s'hi desenvolupa el campanar i la rectoria.
Fotografia. Eloi Castells Buenaventura
El campanar, com
en el cas de l'església, és resultat del trasllat i recreació del campanar de
l'antiga Església de Sant Miquel, desapareguda vers el 1870 amb les obres
d'ampliació de la Casa de la Ciutat. Es tracta d'una construcció de planta
quadrangular amb una escala de cargol interior que culmina a un segon cos de
mesures inferiors i coronat per un pinacle.
La rectoria
s'alça l'esquerra del campanar i és una construcció historicista de planta
rectangular i tres nivells d'alçat, bastit a finals del s. XIX. Les obertures,
alineades en eixos verticals, presenten emmarcaments petris amb guardapols
gotitzants. La manca d'alineació entre l'església i campanar i la rectoria es
deu al canvi de planificació urbanística del carrer Aragó, que de 50 metres d'amplada passà a 30 metres durant la construcció del conjunt.
La resta d'edificis, afrontats a Roger de Llúria, mantenen la mateixa alineació i mostren una clara manca d'unitat en el seu disseny de façana, donat que és resultat de diferents campanyes constructives i canvis de projecte.
El claustre gòtic
es localitza a la banda més meridional d'aquest grup de façanes i també fou
traslladat parcialment de l'antic Convent de Jonqueres, però sense respectar-ne
la fesomia original. Es tracta d'un claustre de planta rectangular i dos
nivells d'alçat, amb llurs galeries d'arcs en punta d'ametlla impostant sobre
columnelles. A la planta baixa, dites columnelles són lobulades i llurs àbacs
presenten escultura amb motius florals i heràldics, mentre la galeria alta
presenta columnelles de secció vuitavada.
Fotografia. Eloi Castells Buenaventura
Adossada al claustre per la seva banda nord, i perpendicular al carrer Llúria s'hi bastí la Capella del Santíssim, un edifici neogòtic de capçalera plana amb tres naus a base d'arcs torals i diafragmàtics apuntats i coberta de vessants.
Fotografia. Eloi Castells Buenaventura
Clou el conjunt
la capella de Montserrat, una construcció d'una sola planta amb una façana
escultòrica certament treballada a principis del segle XX.
Fotografia. Eloi Castells Buenaventura
La capella de la Mare de Déu de Montserrat, de l’església de la Concepció, és actualment la seu dels ortodoxos grecs
https://www.youtube.com/watch?v=ApaWTEB31R0
Ens agradarà, si
existeixen, rebre un exemplar dels goigs a l’email castellardiari@gmail.com
Autors :
Josep Buxareu i
Gallart (Barcelona, 1804 — Barcelona, 10
de febrer de 1871)
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-buxareu-i-gallart
Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1921 )
Antoni Serrallach i Fernández-Periñan (1867? – 1924)
Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des del Concili d'Efes de l'any 431 – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Que la Marededéu elevi a l’Altíssim el clams del que pateixen genocidi per raons ètniques i/o cultural, pels que es veuen privats dels seus drets com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, i les pregàries de poble català que anhela des de 1714 recuperar la seva llibertat nacional.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Amen !!
.jpg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
