CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DE CASA BONIFACI. LLIMIANA. PALLARS JUSSÀ.

 

Llegia de la capella advocada a Sant Antoni de Pàdua de Llimiana; transcorria l'any 1771, quan el Dr. Antonio Bonifaci, doctor en medicina de la primera generació, de les quatre de què es va compondre aquesta prestigiosa saga de metges de Llimiana ,  a la tornada d'una visita efectuada a un poble veí, estant a mig camí, el va sorprendre un perillós bandoler amb la idea de robar-li el producte que portava a les alforges de la seva euga.

El Dr. Antonio Bonifaci va emprendre la fugida, i alhora,  davant la por i inquietud del moment, va pregar per la seva salvació al seu patró Sant Antoni de Pàdua, prometent alçar-li una capella  si sortia amb vida d’aquell tràngol. L'animal del bandoler va ensopegar,  i ambdós, cavall i bandoler  van anar a terra.

Malgrat el jurament hipocràtic, el Dr. Antonio Bonifaci, no es va aturar per atendre al bandoler caigut.

https://www.llimiana.com/capella.php

L’episodi no forma part de la lletra dels Goigs:

https://www.vallgesbisaura.com/els-goigs-2/goigs-diversos/goigs-a-llaor-de-sant-antoni-de-padua-any-1930/

Us deixo un enllaç a la vida del darrer metge d’aquesta nissaga,  Josep Bonifaci i Mora [Llimiana (Pallars Jussà), 1893 – Barcelona, 1989]

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=GKD

Que sant Antoni de Pàdua  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

 inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

 

ESGLÉSIA DE MONT, ADVOCADA A SANT LLORENÇ I ABANS A SANT PAU. VIELHA E MIJARAN

 

Llegia; església d’origen romànic, transformada posteriorment per un seguit de remodelatges que l’han desfigurada totalment: supressió de l’absis, reestructuració de la nau, adossament de capelles modernes, reobriment d’un nou portal, etc.

 

Del primitiu edifici es conserven alguns fragments de la nau, coberta amb volta de canó, i la porta original, emparedada, situada al costat del portal actual, modern, obert al capdavall del mur de migdia.

 

El portal romànic, tot i que és escapçat per una capella lateral, encara mostra, d’una manera evident, la seva estructura, consistent en un arc adovellat de mig punt, extradossat amb dues filades de lloses, l’exterior de les quals, que ocupa una posició més avançada, es converteix en una arquivolta i retorna en imposta, bo i donant suport als tres arcs.

 

Exteriorment l’edifici és arrebossat, bé que en algun fragment, on el guix s’ha desencastat, aflora un aparell format per carreuons de mides mitjanes, més aviat petites, els quals han estat ben escantonats, però sense polir, i disposats en filades horitzontals.

 

L’edifici es troba en força bon estat de conservació.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-laurenc-de-mont-vielha

https://www.visitvaldaran.com/ca/item/sant-laurenc-de-mont-2/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11673

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/07/esglesia-de-sant-llorenc-i-sant-pau-de.html

Que sant  Llorenç , sant Pau, i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, per la fi dels genocidis ètnics i/o culturals, pel patiment provocat per la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, i perquè  la Pau i la Justícia recuperin el seu paper en aquest món

CAN VENTURETA. LA PETJADA RASPALL, FIGARÓ.MONTANY, EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Segons el Cadastre va ser construït l'any 1860, però va ser objecte d'una profunda reforma dirigida per  Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) , l'any 1911.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16662

Edifici fa angle entre dos carrers i comparteix una mitgera. Utilitza el desnivell del carrer i presenta diferents alçades a les dues façanes. La façana del Carrer Major consta de planta baixa i tres pisos, i l'altre té un pis menys. De l'angle sobresurt una torre mirador coberta a quatre vessants i coronada per una bola. El pis superior de la torre té finestres d'arc rebaixat. El pis noble té un gran balcó que també fa angle, és d'arc rebaixat. El pis té un gran balcó que també fa angle, és de ferro forjat i amb la coberta de sota de ceràmica. Les obertures tenen emmarcaments d'arc conopial.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Ventureta_(Figar%C3%B3-Montmany)

El Figaró-Montmany és un indret que necessita i demana més d’una visita.

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE BERNUI. SORT. PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia, església situada en un pla, damunt mateix del poble de Bernui. Consta d'una única nau, amb una capçalera rectangular a l'est. En el mur del migdia, s'obre l'antiga porta romànica, constituïda per un senzill arc de mig punt que formaven petites dovelles tallades, disposades radialment i rematades per una motllura a mode d'arquivolta exterior. Modernament es tapià aquesta porta i s'obrí la que existeixen aquest moment als peus de la nau, afegint-se també a la fàbrica romànica unes dependències. Sobre l'antiga porta romànica, i en el mateix angle que forma la nau, s'aixeca una graciosa espadanya de dos ulls, sota la qual s'hi obre una estreta finestra. Els murs són d'aparell petit, paral·lelepipèdic, de proporcions molt allargades i de mides molt homogènies.

 En el seu interior s'hi conserva la imatge romànica de la Mare de Deu de Bernui.

 En el treball de camp de l'any 2020 es comprova que la porta d'accés esta emmarcada per un remolinat de morter vist, per sobre hi ha un òcul resseguit també amb un arrebossat de morter. A la part baixa d'aquesta mateixa façana s'hi estén un rejuntat, i les pedres han quedat quasi tapades pel morter.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-bernui-patrona.html

La “ mala memòria”  dels crims  ,  "Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia".  duts a terme per l’Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), mai jutjats, mai recriminats, ni per la dictadura, ni per l’església nacional catòlica és com una llosa que oprimeix el cor

 https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi  a l’Altíssim el clams del que pateixen genocidi per raons ètniques i/o cultural,  pels que es veuen privats dels seus drets com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, i les pregàries de poble català que anhela des de 1714 recuperar la seva llibertat nacional.

Amen !!

 

L’AUTOR DE LA REFORMA DE MAS POMER A PRINCIPIS DEL SEGLE XX VA SER L’ARQUIRECTE JOSEP DANÉS TORRAS?. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS.

 

Sergi Pujadó Soler –ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement a l’email castellardiari@gmail.com -  és l’autor de la transformació del mas Mas Pomer  que presentava un estat d'abandó sever. Sostres enfonsats, murs deteriorats i elements estructurals col·lapsats feien inviable el seu ús sense una intervenció integral. 

S’ha desenvolupat un projecte complet de recuperació, centrat a respectar el valor patrimonial de l´immoble mentre s´introduïen criteris d´eficiència energètica i autosuficiència

Hom especula que  el mas  Pomer, podria ser obra de l’arquitecte Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955 ) com Can Huget de Villalonga de Ter, o el Peiró de  Sant Pau de Segúries, ens agradarà però, rebre’n confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3878

https://www.cantabriaeconomica.com/informacion-al-dia/la-rehabilitacion-de-mas-pomer-en-camprodon-espacio-de-lujo-liderado-por-ps-arquitectura/

https://pujado-soler.com/

https://maspomer.com/

ESGLÉSIA DE SORRE, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE, VALL D’ÀSSUA. SORT. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

Llegia de l’Església de Sorre, advocada al protomàrtir sant Esteve, a la vall d'Àssua , al terme de Sort a la  comarca del Pallars Sobirà.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/11/goigs-sant-esteve-sorre-al-municipi-de.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25669

Edifici  d'una nau amb absis orientat. L'antiga porta romànica, avui encegada, es troba situada al mur de migdia, sota un petit pòrtic cobert que es troba també en estat d'abandó. És de petites dimensions i de característiques similars a les de l'església veïna de la Mare de Déu de Bernui, amb arc de mig punt construït amb petites dovelles que són de proporcions més allargades que a Bernui, resseguit per una arquivolta o motllura formada per petits blocs. Prop de la porta, a la part superior del mur, s'obre una finestra també romànica, atrompetada.

Durant el treball de camp de l'any 2020 encarregat pel Departament de Cultura s'observa que la porta actual d'accés a l'església es troba als peus de la nau, sota un petit cobert. Per damunt d'aquest, i sota mateix del pinyó que forma la coberta a dues aigües de llicorella, s'obre un òcul i una obertura cruciforme.

A l'angle sud-oest s'aixeca la torre-campanar amb coberta, també, de llicorella. Tota l'estructura de bigues fusta del sostre de l'església i la coberta de llicorella és d'obra nova. A l'interior es veuen treballs de tractament de fissures i humitats, segurament causades pel mal estat de la coberta original, que han malmès les pintures. S'ha fet un repicat a les parts baixes de l'enguixat i s'ha deixat la pedra vista. El paviment es de terratzo.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/11/goigs-sant-esteve-sorre-al-municipi-de.html

Que el protomàrtir Sant Esteve  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

ESGLÉSIA DE SANTA LLÚCIA DE COBORRIU DE LA LLOSA.LLES DE CERDANYA.

 

Llegia que l'església de Santa Llúcia es troba al petit veïnat de Coborriu de la Llosa, assentada damunt d'un pendent.

Tot i ser d'origen medieval, l'actual edifici és d'època moderna, fruit d'importants modificacions al llarg dels segles.

Consta d'una nau única coberta amb volta de rajol. A llevant s'observa un petit cos afegit amb una obertura en forma d'espitllera, que podria ser l'absis primitiu.

El parament està realitzat amb maçoneria de pedra sense treballar i acabat arrebossat, que en alguns panys ha desaparegut. La coberta està feta de teula àrab i a doble vessant.

Exteriorment, al mur de ponent s'obre la portalada amb llinda i brancals de carreus. Al costat de migjorn de la porta de fusta s'observa una petita obertura i al seu damunt s'aprecien un carreu amb un motiu floral esculpit i un òcul central. El frontispici està rematat per un campanar d'espadanya de dos ulls, amb una campana.

Al mur de migdia, s'hi construí un contrafort com a element de reforç parietal.

Hi ha constància de l'existència d'una marededéu romànica que va desaparèixer el 1936 potser no per tots, oi?.

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1499

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-llucia-de-coborriu-de-la-llosa-lles

https://poblesabandonats.cat/fitxes/1417

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7754

Que santa Llúcia elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, el clam  de les víctimes dels genocidis ètnics i/o culturals , i dels perjudicats per la corrupció endèmica i sistèmica dels seus governs.