CAPELLA DE LA PASSADA, ADVOCADA A LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. SANT QUINTÍ DE MEDIONA.

 

https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/alt_penedes/detall/INGRES_PASSADA

Masia emplaçada en una zona limitada per un revolt de la carretera d'Igualada a Sitges, prop de Sant Quintí de Mediona. És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants. La façana principal té un gran balcó d'obra. Hi ha una galeria lateral amb arcs rebaixats sobre pilars, i un terrat amb balustrada de terracuita.

El conjunt compta amb un baluard i una capella advocada a la Puríssima Concepció de la Marededéu ,  així com edificis agrícoles annexos, i es completa amb un jardí i un petit bosquet.

la capella fou saquejada en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II  República; els historiadors feixistes farien fortuna amb la denominació d’aquell gravíssim delicte, com   “la Guerra Civil”, desprès de la victòria dels sediciosos   no s'ha tornat a refer.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-de-la-passada

Si existeixen  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

La casa ha sofert poques reformes i es fa servir com a escenari per al rodatge de cinema.

Que  la Marededéu   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels comardins  ,   berguedans  ,  quartencs ,   font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONTIRÓ, ADVOCADA A SANT SADURNÍ.VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1534

Les notícies més antigues documentades sobre el temple són de finals del segle XIII. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 s'esmenta l'ecclesia de Montirono. En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV, l'església parroquial de Sant Sadurní de Montiró hi és inclosa. Tot i això, el temple actual només conserva l'absis com a vestigi d'aquest període romànic.

Posteriorment, cap a finals del segle XVII i durant el segle XVIII, experimentà una important reforma que modificà totalment el seu aspecte. Aquesta reforma fou una conseqüència del saqueig i l'incendi que patí el temple el dia 31 de maig de 1640 per part dels terços de soldats espanyols. Al temple hi van cremar la Vera creu, el sagrari, els calzes, les paus, les crismeres i la custòdia, i s'endugueren les joies, els mobles, els diners i el calze amb el Santíssim. Sembla que fou una represàlia contra Josep de Margarit i de Biure, cap de les milícies catalanes i un dels combatents més constants contra Felip IV. Pocs mesos després d'aquests fets esclatà la guerra dels Segadors. Arran de la destrossa, l'agost de 1640 es va crear una comissió per reparar el temple, i l'any 1683 es va construir la capella del Sant Crist.

Fotografies de Jacob Casquete Rodríguez 

L'església de Sant Sadurní tenia per sufragània l'antiga parròquia de Santa Maria de l'Om de Pelacalç, des de l'any 1691.

Tenim notícies que l'antic cementiri estava situat a la banda meridional del temple, tot i que actualment no hi ha cap edificació a la zona.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20384

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que  sant Sadurní  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE SANT JAUME. QUADRA DE ROCACRESPA. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

El dimecres 24.10.2018 fèiem una visita a Cubelles el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926  + Castellar del Vallès, 6 de maig d 2019 ) ), i l’Antonio Mora Vergés.

Quan al topònim llegia; en la documentació antiga Cubellas (Segle X), derivat femení plural de cubell, en el sentit de ‘cup de trepitjar raïm, tina

Entre els llocs que tenia intenció de veure i retratar estava si més no la capella de Sant Jaume de la Quadra de Rocacrespa.

Quan al topònim, Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934) era de l'opinió que «és possible que el nom del poblat vingui de l'avui turó de la Cogulla, situat sobre mateix de les cases, el qual és molt encrespat, car s'alça dret i bastant punxegut, com una caputxa, d'on deu venir l'actual nom».

El diccionari català valència balear a l’entrada Crespa ens diu ; etimològicament del llatí crĭspa, ‘arrissada’.

http://www.cubelles.cat/files/doc7077/els-noms-de-lloc-del-terme-de-cubelles.pdf

Em costava trobar l’accés, que no està senyalitzat, i un cop davant de la capella de Sant Jaume, demanava permís per a retratar-la

Trobava algunes entrades d’interès sobre Rocacrespa :
https://www.bisbatsantfeliu.cat/uploads/recursos/contingut/2946/ca/385CUBELLES_Ermita_de_Sant_Jaume.pdf
https://llocssingularsgarraf.wordpress.com/masies-del-garraf/cubelles/rocacrespa/
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0056158.xml
http://rocacrespa.blogspot.com/
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268748
http://www.radiocubelles.cat/pl7/noticies/arxiu-noticies/id6347/la-sala-d-actes-de-la-parroquia-acull.htm
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load

Tenia ocasió d’admirar les pintures al fresc de Jordi Garriga Mora ( Sabadell, Vallès Occidental, 1962)

Patrimoni Gencat ens diu; l'església de Sant Jaume es troba situada dins el nucli de Rocacrespa. És una petita construcció d'una sola nau i d'estructura molt senzilla, amb coberta a dues vessants de teula. La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt, adovellada. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya.

El conjunt es troba emblanquinat i decorat amb elements de maó vist, i es completa amb una tanca que presenta una porta d'accés d'arc de ferradura, d'inspiració islàmica.

A la dovella central de l'arc de la porta d'accés a la capella, hi ha inscrita la data del 1556. Sembla que la construcció és d'aquell període, tot i que posteriorment s'han efectuat diverses obres de reforma.

Inicialment, la capella es trobava sota l'advocació de l’Arcàngel Sant Gabriel i posteriorment, es va dedicar a l’ Apòstol Sant Jaume.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres autor de la darrera reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

Dinàvem al Racó d’en Pinilla, i us recomanem que el poseu a la llista de restaurants de Catalunya que s’han de visitar.

Que  sant Jaume, injustament adduït pel feixisme rampant  ,  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA SANTA EULÀLIA DE LES FILLES DE LA CARITAT DE SANT VICENÇ DE PAUL. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Fa anys i panys que cerquem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, en aquesta ocasió la recerca de l’autor de l’Església de Mora la Nova, em portava fins a  l’arquitecte Francesc Ubach Trullàs  (Barcelona, 1909 - Barcelona, 1983), i de retruc a l’escola Santa Eulàlia.  «Els camins del Senyor són inescrutables »

Llegia que les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül estaven establertes en aquest indret, que formava part de l'heretat del mas Mandri, des de 1873.

Tenien un col·legi-obrador destinat a l'ensenyament de noies.

L'ampliació del passeig de la Bonanova i l'obertura del carrer Bigai van obligar a transformar l'edifici original.

L'any 1936 va passar a mans del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), acabat de crear, i d'aquell mateix any és el projecte de Francesc Ubach Trullàs  (Barcelona, 1909 - Barcelona, 1983)

L'escola va passar a dir-se Grup Escolar Aristòtil.

Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República  , l'edifici va tornar a mans de les monges, que hi van afegir l'ensenyament de comerç.

 L'any 1968 es va ampliar per poder efectuar la segona ensenyança.

Va tancar l'any 1981 i posteriorment s'hi va instal·lar l'actual Escola Horitzó.

Els catalans li devem molt a l’església catòlica en matèria d’educació, no és casualitat que el nom en que designava al que ajudava al prevere en els oficis religiosos fos “ escolà”, literalment el que va a escola, en la llengua castellana se’ls deia monaguillos , literalment en castellà , "pequeño monje" y se refiere a niños y jóvenes que ayudan en el altar durante las celebraciones litúrgicas

SANT JAUME DE VALLESPINOSA. PONTILS. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

  La primera notícia relativa al castell de Vallespinosa correspon a l'any 1193, propietat aleshores de la família Cervelló, tot i que els Clariana també hi posseïen drets. La capella castellera estava dedicada a Santa Maria. I ja era bastida l'any 1193; possiblement l'església de Sant Jaume es va construir durant aquests anys, atesa la impossibilitat d'ampliar l'altra, i en un moment en el qual les necessitats deurien créixer. En aquest període cal situar la consolidació de la repoblació de l'indret. Diferents llegats testamentaris van afavorir-la durant el segle XIV. Durant el segle XX es va afegir una nova planta damunt l'església per habilitar l'escola pública, espai actualment en desús.

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau, amb presbiteri pla no diferenciat. Està cobert amb volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. Durant el segle XIX van obrir-se dues capelles, rectangulars i amb volta de creueria, a la zona immediata al presbiteri. A la del costat de l'epístola hi apareix, en la clau de l'arc, l'heràldica dels Cervelló. L'altra capella va ser ampliada tardanament en direcció als peus de l'edifici. La porta d'accés, que s'obre a la façana de ponent, és moderna. L'aparell només és visible en aquelles parts on no hi ha arrebossat. Es tracta de carreus regulars, tallats a cop d'escoda i disposats en el mur de manera isòdoma.

Fotografia del interior, Jordi Contijoch Boada 

El Retaule de sant Jaume de Vallespinosa és una obra pictòrica del gòtic internacional confeccionada per Joan Mates, originalment emplaçada a l'església de sant Jaume de Vallespinosa.

 Des de 1917, forma part del fons artístic del Museu Diocesà de Tarragona.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-de-vallespinosa-pontils

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/02/goigs-sant-jaume-vallespinosa-pontils.html

Els segles han tornat aquest indret possiblement ple d’esbarzers, en un jardí, li escauria més Vall Plàcida, oi ?.

Que sant Jaume, injustament abduït pel feixisme ,  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DE SENDES, DE LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL,ADVOCADA A SANT VICENÇ, I DE L’ANTONIO MORAS NAVARRO. MONTFERRER I CASTELLBÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Havia  demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista d’autors - ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Agrairem infinitament  la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica  de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric.

Demanava informació a l’Associació de Mestres Rosa Sensat

L’Antonio Lascorz Pérez, em deixava un comentari; l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d.

Li demanava més dades, i em facilitava el telèfon de la vídua, l’Antonia Bonil López, que m’explicava que ; l’Antonio Moras Navarro, va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens  va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona.

L’any  1979 es va llicenciar en Geografia i Història, especialitat Història Medieval.

L’any 1988 , assolia una segona llicenciatura en Geografia i Història, especialitat Història de l'Art.

Des de l’any  1982 va ser col·laborador de Servei del patrimoni arquitectònic, depenent del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell.

Va confeccionar un extens arxiu personal, exclusivament d'art i especialment de romànic català.

Va publicar l'any 1989 "Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola" Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat

L’any 2004 va publicar a l'editorial Barcanova, a la col·lecció juvenil "Quan la Terra era plana". La historia es centrava en les dures condicions de vida dels pagesos de l'Edat Mitjana.

Va ser mestre de primària de l'any 1978 al 2006

Va col·laborar en la preparació de llibres de text per a l'escola.....

https://www.todostuslibros.com/autor/antoni-moras-navarro

Un boníssim exemple de la seva activitat podria ser el poble de Sendes, avui un despoblat del municipi de Montferrer i Castellbò, ubicat al nord del poble de Castellbò, i proper a un barranc que porta el seu nom.

L’església parroquial advocada a sant Vicenç apareix a la vista general del poble, fotografia feta l’any 1986

L’estat d’absoluta ruïna de Sendes el podeu observar a l publicació de pobles abandonats :

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/919

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

A l’església parroquial, advocada a Sant Vicenç es conservava un retaule dedicat a aquest sant, gòtic (segles . XIV-XV), que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer, i que  es conserva, ara  al Museu Diocesà d’Urgell. Trobava la imatge d’una de les taules.

Hi ha un valuós llegat dels molts anys de feina de l’Antonio Moras Navarro, dels viatges familiars  primer amb la furgoneta SAVA, desprès amb la  VOLKSWAGEN pels Pirineus, que cal preservar.

Enviarem aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina de de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

 

 

 

L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MÓRA LA NOVA ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL REMEI, FOU L’ARQUITECTE FRANCESC UBACH TRULLÀS . RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

 Retratava la façana de l’església parroquial de Móra la Nova, advocada a la Marededéu del Remei.

Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; església de tres naus, les laterals més baixes que la central, amb absis semicircular. La nau central està coberta per un sostre pla dividit en cassetons decorats. Les naus laterals estan cobertes per voltes de canó amb llunetes, i s'obren a la nau central mitjançant arcs de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques amb capitells d'estil corinti. L'absis presenta una volta semicircular, amb l'arc triomfal sostingut damunt pilastres quadrades amb les impostes motllurades, que enllacen amb una cornisa que recorre la conca absidal. Al seu costat hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, de molta alçada i sostingut per una volta rebaixada. La il•luminació del temple es fa mitjançant finestrals de mig punt situats a la part superior dels arcs formers que s'obren a la nau central. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat per dues pilastres que sostenen un entaulament motllurat, damunt del qual hi ha un timpà semicircular amb la imatge de la verge del Remei. Damunt seu hi ha tres finestrals allargats de mig punt amb gelosia. El parament està coronat per un frontó triangular motllurat amb una creu central. El campanar està situat al costat de tramuntana. És de planta quadrada, amb la coberta de quatre vessants i presenta dues filades superposades per cara, formades per tres obertures d'arc de mig punt cada una.

La construcció està arrebossada i pintada. L'interior està decorat per diverses pintures murals. Adossat a llevant de l'església hi ha un edifici destinat a les dependències parroquials.

Fotografia de Jacob Casquete. 2009

Llegia que fou bastida amb la col•laboració de tot el poble entre els anys 1954 i el 1955 – sense fer esment de l’autor del projecte, del que agrairem rebre’n informació a l’email castellardiari@gmail.com ,  coneixercataunya@gmail.com . 

Imatge cedida per Biblio Mora la  Nova

Demanarem dades d'aquest arquitecte a secr.tor@coac.cat

El valentí Pons Toujouse em deia,   Francesc Ubach Trullàs, (Barcelona, 1909 - Barcelona, 1983)Va exercir el càrrec d'arquitecte municipal de Mora la Nova, Gandesa i García

 M'acompanyava el Josep Olivé Escarré / Sant llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) que no donava crèdit a la incúria que hi ha vers el Patrimoni en aquest dissortat reialme. 

 L'antiga església parroquial, de la que ens agradarà rebre’n almenys una imatge, fou destruïda com a conseqüència del conflicte bèl•lic que s’iniciava el 18 de juliol de 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República

M’explicaven – i no m’ho creia- que Móra la Nova no tenia escola abans de la dictadura franquista, el cens de l’any 1857, ens diu que hi havia una població de 1054 persones, de les que almenys un terç 351 estaven en edat escolar.

 
Fem recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista i curiosament amb menys població hi havia escola a la Torre de l’Espanyol, a García, a Vinebre,..., esperem la col•laboració dels moranovencs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El patrimoni històric i/o artístic, és un dels millors actius per atreure al turisme, tant almenys com el patrimoni natural, l’exquisida cordialitat dels catalans, i la nostra gastronomia de reconeguda fama mundial.

Els polítics ‘professionals’ no tenen cap argument per explicar l’oblit injustificable en que es troba, més de quaranta anys desprès de la mort del sàtrapa - la gran excusa que ho justificava tot – el patrimoni històric i/o artístic. Entenem que aquesta incúria constitueix un crim contra Catalunya

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern