ESGLÉSIA DE CONSTANTINS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. SANT GREGORI. GIRONA. GIRONÈS

 

Els catalans, els Ortodoxos i bona part del catolicisme,  acata i segueix allò que s’acordava al Concili ‘Efes de l’any 431  que va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

L’Antonio Gaudi Cornet, l’arquitecte català, declarat Venerable per l’església catòlica, colpejat , brutalitzat i sancionat per enraonar la seva llengua vernàcula , el català a Catalunya ,  ens deixava un pensament que els pas del temps només fa que corroborar. «Amb els castellans,no ens hi entendrem mai».

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-calders-sant-gregori

https://www.santgregori.cat/ca/turisme/patrimoni-cultural/santa-maria-de-calders/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21723

Església  d'origen romànic desenvolupada en planta rectangular i absis posterior semicircular llis. Les parets portants són de maçoneria amb restes d'arrebossat de calç a les façanes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, acabada amb un ràfec de doble filera de teula. Per la banda de la façana principal hi ha adossada una construcció però deixant un petit espai cobert per accedir a l'interior de la capella per una porta dovellada. A la part superior de la façana principal hi ha un campanar d'espadanya sense campanes. L'interior s'estructura en una sola nau, coberta amb volta de canó enguixada i absis semicircular posterior. La part superior a l'absis és pintat representant el cel i les estrelles (finals del segle  XIX o inicis del segle  XX).

Fotografies. Jordi Contjoch Boada

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-la-mare-de-deu-de-calders.html

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament inculte , que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells é

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE L’ESTANYET, MAL DITA SANTA MARIA, PALAU DE SANTA EULÀLIA.

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-destanyet-palau-de-santa-eulalia

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palau+de+Santa+Eul%C3%A0lia&page=2&pos=17

El veïnat d'Estanyet, emplaçat a la zona nord-est del terme municipal de Palau de Santa Eulàlia, es caracteritza per la seva configuració dispersa, integrat per vuit masies distribuïdes longitudinalment al llarg del traçat que connecta les localitats de Sant Miquel de Fluvià i Tonyà

la capella de Santa Maria d'Estanyet apareix documentada en els nomenclàtors diocesans del segle XIV com a sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia, formulada com a "Capellae sancte Marie de Stagneto, in parrochia sancte Eulalie de Palatio".

Aquesta petita església romànica, datada probablement del segle XI, presenta una planta d'una sola nau amb absis semicircular.

A la façana occidental de l'antiga església, on actualment s'obre un portal de grans dimensions adaptat a les necessitats agràries, s'observen, al costat dret, la cantonada de carreus de pedra ben escairats i els vestigis d'un muntant pertanyent a una portalada precedent. Així mateix, és rellevant destacar el fragment de construcció original que conforma l'angle nord-occidental de l'edifici, el qual es perllonga, amb un grau variable d'alteració, al llarg del mur lateral nord. La tècnica constructiva emprada es caracteritza per un aparell de còdols de dimensions mitjanes, alguns d'ells escapçats, que tendeixen a disposar-se en filades. A la cantonada, s'evidencien algunes pedres de dimensions considerablement majors, amb un treball de talla més rudimentari. A l'espai interior, és discernible l'aparell constructiu d'aquest mur i del flanc oposat, que conserva fragments del tipus constructiu prèviament descrit. Cal assenyalar, però, que les seves estructures originals han estat objecte de significatives alteracions o destruccions al llarg del temps. Les restes es troben adossades al flanc septentrional del mas Casals, també conegut com a can Jandet. Actualment, aquesta estructura funciona com a pallissa per a la masia. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  palauencs, gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans, pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya,  usuaris de la xarxa viaria de Catalunya,  andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratges de càncer de  mama, ,  ..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CEMENTIRI DE PONT MAJOR. TOMBA DE JAUME CATÀ FAURA I CAPELLA. GIRONA

 

Llegia que el cementiri del Pont Major de Girona es va començar a construir a finals del XIX i es va acabar l'any 1919.

 En el seu interior es conserven les tombes de Nicolau Regàs Riera (1914) i de Jaume Catà Faura (1919), propietari de les destil·leries Pepita i oncle de l’arquitecte Enric Catà i Catà  (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937) .

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/80.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=1&pos=8

https://www.pedresdegirona.com/separata_pont_major_cementiri.htm

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20220512/8257432/cementerio-barrio-puente-mayor.html

No trobava dades de l’autor de la capella, ni tampoc la seva advocació. De no ser la del Crist de la Bona Mort, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

 Cal incloure els fossars com a llocs d'obligada visita, sovint com en aquest de Pont Major, trobarem veritables joies de l'arquitectura.

Avui però, s'imposa la cremació, sembla que per raons relacionades amb l'economia, i perquè no dir-ho amb l'esperit " pràctic"  , el mort al forat, i el viu al porrat. 

En tots els àmbits, també, també en aquest, anem fent passos enrere. 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PALAU DE SANTA EULÀLIA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-palau-palau-de-santa-eulalia

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palau+de+Santa+Eul%C3%A0lia&page=2&pos=11

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19936

Església d'una sola nau amb capçalera plana i coberta de teula a dues vessants. La volta és apuntada i amb arc toral.

La façana principal conté porta d'accés, elevada sobre tres graons, d'arc de mig punt amb grans dovelles; a la part exterior de l'arc hi ha una motllura guardapols. Un òcul situat al centre del parament, substitueix la primitiva finestra.

En el mur de la capçalera, orientada a llevant, hi ha dues finestres atrompetades d'arcs de mig punt. Al mur lateral de migdia hi ha un contrafort i una part atalussada. El mur nord té afegides altres construccions posteriors.

El parament és de carreus ben escairats i disposats en filades horitzontals, llevat de la part alta, corresponent al terrabastall, que és de paredat.

El campanar s'eleva a l'angle nord-oest de l'edifici, és de base quadrada amb arcs de mig punt i coberta de pavelló.

Possiblement fou bastida en dues fases. En el XVII s'hi afegí una fortificació al damunt en forma de terrabastall de pedres sense treballar; també s'hi construí la sagristia i el campanar de planta carrada i arcades de mig punt.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/12/goigs-santa-eulalia-verge-i-martir.html

Fem recerca dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i coetanis a la dictadura franquista, Palau de Santa Eulàlia perdia per segona vegada l’escola:

https://www.diaridegirona.cat/educacio/2025/11/04/palau-santa-eulalia-queda-sense-123339093.html

https://www.ara.cat/societat/l-escola-d-petit-poble-alt-empordanes-l-ajuntament-vol-tancar-cinc-anys-despres-d-inaugurar_1_5589980.html

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2506327-quan-es-tanca-una-escola-es-tanca-un-poble.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/palau-de-santa-eulalia-lemporda-sobira.html

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 317 ànimes, es tancava l’exercici 2025 amb 124 habitants de dret.

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que Santa Eul`lia l  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels palauencs,  urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratges de mama, afectats pels incendis de l'estiu ,  ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Les eleccions a la Comunitat de l'Aragó,  confirmaven els pitjors presagis 

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Barcelona s'afegia a la lluita per assolir el primer lloc pel que fa a la misèria moral dels dirigents polítics.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT DE PONT MAJOR. GIRONA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=girona&page=42&pos=417

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21095

Llegia de l’església  del carrer del Pont Major, 75 ,  ara de Girona, advocada  a la Mare de Déu de la Pietat;  frontis a la façana, damunt de la porta i en mal estat, és d'una sola nau amb coberta de volta de canó amb una llanterna al mig. Té un cor amb balustrades de pedra d'estil renaixentista, tot i que les voltes que el sostenen tenen reminiscències gòtiques. La seva façana és sòbria i senzilla de pedra polida, amb accés per porta de llinda planera i una lluneta al damunt amb guardapols de motllures. Al damunt rellotge, aigual que la lluneta anterior, del 1926. La façana es clou amb una cornisa de motllures i un campanar al costat dret, rectangular. A la nau hi dona una petita sagristia.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada 

El 1978 fou reformada i adequada als temps actuals, ens agradarà  tenir noticia de l’autor de la reforma a l’email castellardiari@gmail.com

Cal destacar a l'interior una imatge de la Pietat de l'artista gironí Domènec Fita i Molat (Gerona, 10 d’agost de 1927-Gerona, 9 de novembre de 2020), i  el Crist de l'altar que és de la Pia Crozet (Roanne, França, 9 de gener de 1950)

La rectoria annexa a la dreta és de la mateixa època que l'església.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-la-pietat-pont.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gironins,  fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratge en els càncer de mama,  ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia de forma entusiasta a les accions contra els emigrants. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE NABINERS, ADVOCADA A SANT SADURNÍ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-de-nabiners-ribera-durgellet

Llegia de  l’església parroquial  de Nabiners , advocada a Sant Sadurní al terme de  Ribera d’Urgellet, a l’Urgell sobirà.

Edifici és totalment abandonat i en un procés de ruïna progressiu que afecta totalment el seu absis central i tot el sector de ponent, del qual, recentment, ha caigut una part del campanar, encara sencer fa uns quinze anys.

Es tracta d’un edifici d’una nau, amb un absis rectangular a llevant, molt allargassat, que substitueix la capçalera original, probablement formada per un absis rectangular; no conservem cap evidència d’aquesta capçalera i caldria l’exploració arqueològica per saber-ne les característiques. L’absis actual era cobert amb volta de canó de perfil semicircular, totalment arruïnada, i obert a la nau per un arc triomfal de poc relleu, lleugerament apuntat, però totalment deformat actualment. Prop de l’absis central es troben dues capelles rectangulars, cobertes amb sengles voltes de canó de perfil semicircular, adossades als costats nord i sud de la nau que, tot i una certa aparença de coetaneïtat amb l’obra principal, són clarament adossades i posteriors al conjunt bàsic de l’església, com pot apreciar-se perfectament en la unió de la capella nord amb el mur de la nau.

La nau és coberta amb una estructura d’embigat sobre encavallades i amb un cel ras d’enllistonat enguixat. Aquesta estructura de coberta i cel ras no correspon a l’obra original, de la qual ignorem el sistema de coberta, tot i que és raonable de suposar que es tractava d’un embigat, que hauria estat substituït arran de la sobreelevació que tingué el cos de la nau, encara en època medieval, i que modificà totalment el volum de l’església fent-lo desproporcionadament alt, circumstància que s’accentua per la presència del campanar d’espadanya de dos ulls, ara arruïnat, que corona la façana de ponent.

La porta, en arc de mig punt, realitzada amb carreus de gres vermell que destaca poderosament en el parament, s’obre a la façana sud, prop de l’angle sud-oest. A la façana oest hi ha una finestra, de gran obertura, paredada i invisible interiorment, fet que no ens permet d’escatir-ne la data i les característiques formals. A la capella nord hi ha una finestra d’una sola esqueixada en el seu mur nord, mentre que a la capella sud hi ha una finestra de característiques semblants en el mur oest. A l’absis es conserva només una finestra, de doble esqueixada, amb llinda monolítica, retallada en arc, que sembla reaprofitada, probablement de l’obra anterior.

A la part sobrealçada de la nau, en el seu mur nord, es conserven sis espidieres, que permeten de suposar que l’ampliació de la nau tingué funcions defensives.

L’aparell de la part baixa de la nau és de lloses primes i allargassades, disposades horitzontalment de manera molt ordenada, amb dues filades en opus spicatum a la part baixa del mur nord. A partir d’un cert nivell, perfectament marcat, que assenyala el punt del ràfec original, es produeix el canvi d’aparell que identifica l’ampliació de l’edifici. L’aparell de la part alta és de carreu granític disposat regularment, amb una única filada d’opus spicatum, totalment aïllada a la part alta del parament del mur sud.

Les capelles i les parts refetes, com també la sagristia afegida a l’angle sud-est, són fetes amb un aparell de reble que contrasta amb els paraments més ordenats dels murs més antics.

A manca de precisar les característiques tipològiques i formals que avui ens són desconegudes, per les seves condicions constructives podem situar la primera fase de la construcció dins les formes arquitectòniques pròpies del segle X, i la sobreelevació entre el segle XI i XII, com a obra rural, mentre que les ampliacions han d’ésser posteriors al segle XIV o XV, moment en què es produí una reforma interior de la qual es conserva una mènsula de fusta encastada al mur nord de la nau

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

l’Antonio Moras Navarro  que va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat, retratava l’any 1987,  aleshores l'edifici encara estava dempeus.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15741

Enviàvem  aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina  de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Quan al topònim NABINERS (escrit també Navinés), ens diu el diccionari català València Balear : Etimològicament deriva del llatí *napinarios, derivat de napina, ‘lloc on es planten naps’ (cf. Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 18).

Al llarg dels anys he tingut ocasió de trobar-me amb vehicles que s'enduien teules i altres materials de masies, esglésies,..., no he llegit mai que les forces de l'ordre públic,  n'hagin aturat  cap. La meva percepció es que pel que fa al Patrimoni e Catalunya els malfactors tenen "barra lliure ". 

L’abandó del Patrimoni Històric de Catalunya, només s’explica per l’odi visceral vers Catalunya  per part del REINO DE ESPAÑA

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Sadurní  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DEL PARVULARI MUNICIPAL QUE S’AIXECAVA AMB EL PROJECTE DE L’APARELLADOR JOAN REIG ALBOSA EN EL BREU MIRATGE DE LLIBERTAT DE LA II REPÚBLICA . PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

 Rebia un e.mail del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , amb un parell de fotografies, una de l’edifici, i l’altra del plafó informatiu.

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/58

https://infopalamos.cat/palamos-recordara-el-parvulari-que-es-va-construir-al-municipi-durant-la-segona-republica-amb-la-presentacio-dun-plafo-informatiu-2/

https://www.radiocapital.cat/tornen-a-obrir-les-oficines-de-lantic-parvulari-de-la-republica-a-palamos/

Havíem endegat la recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, una bona part dissortadament, ja son només memòria d’una generació que ens va deixant.

Sempre que en trobem un però, sentim una infinita alegria, no cal insistir en que la dictadura no va portar la cultura, l’educació,.., ni res de positiu, oi?.

Val a dir que la ‘democràciola’ ha resultat ser almenys tant ‘rata’ en aquest tema com els seus predecessors.

I ara, els Partits de l’Eix del Mal, ens anuncien a bombo i plateret que la seva intenció és la de fer retrocedir els drets i llibertats fins a l’edat mitjana.

http://cont01.palamos.cat/documents/129_1466768767.pdf

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/10/22/palamos-senyalitzara-parvulari-lepoca-republicana/440375.html

No trobava capo dada a l’arxiu del COAC :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palam%C3%B3s&page=7

En relació a Joan Reig i Albosa ( Palamós, 1898 + Palamós, 31.03.2968), del que ens agradaria rebre una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com trobava :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/03/26/pagina-29/34341918/pdf.html?search=Juan%20Reig%20Albosa

Joan Reig i Albosa natural de Palamós, morí cristianament el dia 31 de març de 1968, a l'edat de 70 anys. confortat amb els Sants Sagraments. (A. C. S.) — Els seus apenats: esposa. Angela Girona Ferrer; filis, Pere, M. Concepció i Francina; fills polítics, germà, nets, cunyats. Nebots i família tota, els preguen un record en les seves oracions. — L'acte d’enterrament i la missa exequial tingué lloc ahir , dia 1 d'abril, a l’Església de Santa Maria de Palamós.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, per als catalans – l’expressió no inclou necessàriament als que tenen la política per professió – tenim coll avall que el patrimoni històric i/o artístic i la seva correcta conservació i documentació son un imperatiu ètic.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern